El claustre és d'estil gòtic, molt ric en decoració. Les galeries estan cobertes amb voltes de creueria, i els finestrals d'arcs ogivals mostren magnífiques traceries. Els capitells presenten una àmplia varietat d'imatges tals com éssers fantàstics o mitològics, escenes bíbliques, elements heràldics, motius zoomòrfics, i personatges diversos.
Templet del lavabo. Segles XII-XIII.
És una edificació de planta hexagonal, amb una coberta formada per sis nervis. Els seus arcs són força feixucs en comparança amb els del claustre, i els capitells contenen decoracions escultòriques amb motius vegetals com les fulles del lliri d'aigua. Els monjos, després del treball i abans d'entrar al refetori per prendre l'àpat, es rentaven les mans a la font circular situada en el centre del templet.
Dormitori. Segles XII-XIII.
És una sala espaiosa, de 46 m. de llarg per 11 m. d'ample. Transcorre per sobre de la sala capitular, del locutori i de l'escriptori. L'edificació s'inicià el 1191 i s'enllestí l'any 1225. L'estança té una coberta a doble vessant sostinguda per once arcs de pedra diafragmàtics. Aquests arcs de diafragma, lleugerament apuntats, descansen en les gruixudes parets i en unes mènsules piramidals amb decoracions vegetals.
Claustre posterior. Segles XIII-XVII.
La planta és trapezoïdal i closa per un seguit d'arcs apuntats. Les obertures en forma de finestrals o de grans ulls de bou testimonien l'existència d'un pis superior. El claustre disposa d'un pati ornat amb un brollador central i vuit alts xiprers. Aquest projecte d'enjardinament fou elaborat per l'arquitecte Jeroni Martorell en època de la Mancomunicat.
Claustre posterior.
Palau Abacial. Segles XIII-XVI.
La construcció s'encetà per iniciativa del rey Pere el Gran, però l'acabament de l'edificació, datat l'any 1310, i el seu enriquiment anaren a càrrec de Jaume el Just i Blanca d'Anjou. Finalment, en l'època de Pere el Cerimoniós s'iniciaren un seguit d'intervencions i ampliacions de mans d'alguns abats, amb l'objectiu de transformar la residència en palau abacial.
Esquerra: Palau Abacial. La seva estructura és la pròpia dels palaus de l'època medieval corresponents al gòtic civil català, és a dir, un pati a cel obert, una escala d'accés, i una galeria superior que presenta un seguit d'arcades sostingudes per esveltes columnes, i en el sostre resta un enteixinat decorat amb policromia. La barana de l'escala conté, amb ambdós extrems, decoració figurativa consistent en representacions animals i una columna de pòrfir exòtica i luxosa.
Dreta: Capçalera. Segles XII-XIII. L'església major presenta una capçalera amb una paret plana i amb un conjunt constituït per una gran rosassa i tres finestrals allargassats d'arc de mig punt.
Església. Segles XII-XIV.
L'església abacial és d'absis carrat. Té una gran capella central de planta quadrangular i dues petites capelles més petites a cada costat. En el seu interior hi ha diferents retaules elaborats al llarg del segle XVIII. El més valorat artísticament és el retaule major, obra de Josep Tramulles, esculpit i decorat entre el 1647 i el 1649. Aquest retaule barroc substitueix l'anterior d'estil gòtic obrat per Lluís Borrassà. En la rosassa i en les finestres de la zona nord de la nau transversal es mantenen vitralls obrats a l'inici del segle XIII, considerats un dels pocs conjunts de vidre cistercenc conservats a Europa.
Nau. Segles XII-XIII.
Les obres de l'església major del monestir s'iniciaren l'any 1174 amb l'abat Pere de Santes Creus i s'obrí al culte el 1211 sota l'abadiat de Bernat d'Àger. El 1225 s'havien bastit els tres primers trams, i s'enllestí definitivament el 1411. L'església té planta de creu llatina, amb tres naus separades per sòlids pilars que, amb l'ajuda dels gruixuts murs de l'edifici, suporten un sostre amb voltes de creueria i amples arcs faixons lleugerament apuntats que s'integren en els pilars de la nau central. El gran finestral gòtic de la façana, elaborat pels volts de l'any 1300, té uns vitralls ricament policromats.
Dreta: Mausoleu de Pere el Gran (+1285). Segles XIII-XIV.
La construcció del mausoleu del rei Pere s'inicià el 1291 amb la participació de l'escultor Bartomeu de Girona, el picapedrer Guillem d'Orenga i els pintors Gil, Pere Sanç i Andreu de la Torre. El cos del rei descansa dins d'una gran urna o vas de pòrfir, elaborat possiblement en època constantiniana. Aquesta magnífica peça es cobrí amb una llosa de jaspi i un pesat cos de pedra esculpit amb imatges i arcs trevolats.
Als peus del mausoleu hi ha una senzilla llosa funerària corresponent a la tomba de l'almirall Roger de Llúria. L'estandard de la família Llúria esdevingué amb els segles la bandera de la marina catalana, de ratlles blanques i blaves en diagonal.
Plaça de Sant Bernat Calbó. En darrer terme, el Portal de l'Assumpta.
* This blog is written in Catalan Language.
Fotos: Paulí Gispert. Març de 2017.
