Monestir de Sant Pere de Rodes.
Antic monestir benedictí situat a la muntanya de Verdera, a uns 520 metres sobre el nivell del mar, en un lloc privilegiat que ofereix un paisatge impressionant.
Monestir de Sant Pere de Rodes.
Els orígens d'aquest monestir es perden en el temps i en les llegendes, però hi ha constància arqueològica de l'existència d'un gran edifici del segle VI, la funció del qual encara es desconeix.
Al final del segle IX, les primeres notícies documentals sobre el monestir l'esmenten com una petita cel.la monàstica que es disputaven dues abadies: Sant Esteve de Banyoles i Sant Policarp de Rasès. L'inici de l'esplendor del monestir se situa a partir del segle X, quan un noble anomenat Tassi i el comte Gausfred d'Empúries s'interessaren per Sant Pere de Rodes.
El monestir rebé grans donacions de terres per part seva i aconseguí preceptes i privilegis dels papes i dels reis francs, com el que el 944 el convertí en abadia. Entre els segles X i XI es construí l'església que avui podem contemplar, i també s'inicià la importància del monestir com a centre de pelegrinatge.
Campanar.
Té 27 metres d'alçada, i es tracta d'una de les obres que es van fer durant la gran ampliació del monestir al segle XII. És una estructura de planta cuadrada i tres pisos. Els dos primers tenen finestres de mig punt, senzilles i sense decoració. En canvi, al tercer pis són d'estil llombard, present a la majoria de campanars catalans del segle XII.
Església. Nau central.
Una hipòtesi explica que les obres es podrien haver iniciat a finals del segle X, de manera que l'any 1022, única data de consagració que tenim, indicaria que només se n'hauria consagrat la capçalera. L'acabament del temple se situaria cap a mitjans del segle XII. La volta de canó de la nau central, de 16 metres d'alçada, és sostinguda per un poderós sistema de pilars i columnes. La decoració dels capitells de les columnes de la nau és d'estil corinti i la dels arcs formers és d'entrellaços.
Per comprendre la gran obra que significa el temple de Rodes cal tenir en compte que es va construir en un pendent de la muntanya i que es rebaixà la penya al sector sud de l'església, mentre que al nord s'omplí un desnivell de fins a 4 metres per poder equilibrar l'edifici i la nau central.
Claustre i pati portical amb el pou.
El claustre, que va formar part de les importants obres d'ampliació del monestir al segle XII, actualment es troba pràcticament reconstruït. Gairebé no resta res d'original perquè els capitells i les columnes van ser expoliats. Durant el segle XX s'hi van fer dues intervencions de reconstrucció.
Capitells.
Al mig del pati actual es conserva una peça de marbre tallat en època renaixentista,
el brocal d'una cisterna.
el brocal d'una cisterna.
Torre de defensa. Segles XII-XIII.
La torre tenia una funció defensiva: no disposava de porta d'entrada a la planta baixa i s'hi accedia a través de les obertures del primer pis. Un cop dins, la comunicació es feia mitjançant trapes com la que es pot veure al sostre de la planta baixa.
Al capdemunt de l'edifici resten els matacans que sostenien una balconada de fusta des d'on els monjos i altres refugiats podien defensar-se.
Esquerra: vista, des de l'interior del monestir, del castell de
Sant Salvador de Verdera. Romànic. S.XIII-XV.
Dreta: vista en la llunyania del monestir de Sant Pere de Rodes.
Església de Santa Helena de Rodes. S.IX-XVIII.
Está situada aproximadament a un quilòmetre de distància, al nord del monestir. L'església coneguda inicialment com a Santa Creu, documentada des de l'any 974, és d'estil preromànic, romànic, i obra popular.
Fotos: Paulí Gispert. Març de 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada