El poblat ibèric d'Ullastret. Baix Empordà. Girona. Catalunya.

El poblat ibèric del Puig de Sant Andreu d'Ullastret és el més gran de tots els coneguts a Catalunya. Actualment està considerat com una autèntica ciutat, que va ser la capital de la tribu ibèrica que els autors antics varen anomenar indigets.

 

Muralla.  (segles VI-III aC).

Es tracta de la muralla ibèrica més gran de Catalunya, i la datada com de major antiguitat. El costat occidental estava reforçat amb sis torres de planta circular, i una de quadrada que possiblement en recobreix una de més antiga, també circular.

El primer poblat ibèric d'Ullastret es data a la meitat del s. VI aC, i ja en la segona meitat d'aquest segle es va fortificar amb una muralla que es trobava reforçada per set grans torres.  A la primera meitat del s. IV aC el poblat es va ampliar fins a triplicar gairebé la superficie emmurallada.

 

Esquerra:   Carrer empedrat i cisterna.  A partir del segle III aC, a Ullastret es construeixen cisternes que copien les de la colònia grega d'Empúries, i que servien per a enmagatzemar l'aigua de pluja. Eren tallades a la roca i revestides amb blocs de pedra sorrenca i arrebossades amb morter. Es tapaven amb grans lloses de pedra i l'aigua s'extreia per un forat.

Dreta:  Sitges (s. VI-III aC). Dipòsits tallats a la roca per enmagatzemar cereals. Es revestien amb argila i palla i es tapaven amb fang.  A Ullastret se n'han trobat unes 230.

 

 Sitges.

  MUSEU D'ULLASTRET

En època carolingia, a la part superior del turó es va construir un castell, del qual es conserven restes de la muralla i de les torres. En els segles XVI-XVII va haver-hi una ermita dedicada a Sant Andreu, i posteriorment una casa de pagès. L'edifici de l'actual museu aprofita alguns murs d'aquestes construccions.

Període preibèric (650-550 aC). La zona empordanesa va ser testimoni de l'arribada dels pobles colonials fenicis, grecs, i també etruscos. Cap al 600 aC els grecs foceus crearen la ceràmica Emporion.  Veiem en les vitrines, ànfores etrusques, kylix etrusco-corintis, etc).

Període ibèric antic  (550-450 aC). Pel que fa a l'artesanat, es comença a adoptar el torn ràpid en la fabricació de ceràmica, sovint decorada amb motius pintats. Es tracta de l'anomenada ceràmica ibèrica pintada. Així mateix s'inicia la ceràmica grisa fabricada a les colònies gregues focees del golf de Lleó, i es comença a desenvolupar la metalurgia.  Hi han exposades ànfores massaliotes, gerres bicòniques, fragments de cílix àtic, sivelles de cinturó, etc).

Període ibèric ple (450-200 aC).  Un dels trets més característics dels indiketes serà la substitució de la ceràmica ibèrica pintada, per una altra  decorada amb pintura blanca o "indikete", que es va a començar a fabricar a partir de la segona meitat del s.V aC fins al s.II aC. Una producció diferent serà l'anomenada ceràmica "de la costa catalana" o "emporitana", que perdurarà fins l'època romana.  Veiem cràters de campana, gerres ovoides, tapadora de lekanis, vas dels cavalls, olla sobre tres peus de ferro, etc.

Període ibèric tardà.  L'any 218 aC (2ª Guerra Púnica) els romans desembarquen a Empúries. Comença el període de romanització, que no es farà efectiva fins el s.I aC. A la zona empordanesa, el Puig de Sant Andreu i l'illa d'en Rexac van ser abandonats durant el primer quart del segle II aC. És característica la ceràmica ibèrica de la costa, així com el kalathos, l'olpe púnica, etc).

1.  Olpa.  Cultura fenicia  (s.VI aC).  Ceràmica a torn.   Sud-est de la península ibèrica.

2.  Gerreta bicònica de ceràmica ibèrica laietana.  Cultura ibèrica  (s.III  aC). 

 Ceràmica a torn.  Necròpoli de Can Rodon de L'Hort.  Cabrera de Mar.  Maresme.  Catalunya.

3.  Gerreta bicònica de vernís roig ilerget.  Cultura ibèrica  (s.III aC).

Ceràmica a torn.  El Tossal de les Tenalles.  Sidamon.  El Pla d'Urgell.  Catalunya.

4.  Cílix d'ulls.  Ceràmica àtica de figures negres.  Cultura grega (s.VI  aC).

Ceràmica a torn.  Empúries.  L'Escala.  Catalunya.

5.  Petita cílix.  Cultura ibèrica (ss. IV-III  aC).  Plata.

El Castellet de Banyoles.  Tivissa.  Ribera d'Ebre.  Catalunya.

6 i 6a.  Vas ritual amb tapa (decoració plàstica en forma de cap de boc i esvàstica).

Cultura ibèrica (ss. III-II aC).  Ceràmica a mà.
  El Coll del Moro.  Gandesa.  Terra Alta. Catalunya.  

7.  Lècit.  Ceràmica àtica de figures negres (grup del pintor d'Haimon).  

Cultura grega (s.V aC).  Ceràmica a torn.  Empúries.  L'Escala.  Catalunya.

8.  Crani humà amb clau.  Cultura ibèrica (s. III aC).   Os i ferro.

            El Puig Castellar.   Santa Coloma de Gramenet.   Barcelona.        

Les peces de l'1 al 8 pertanyen al

Museu Arqueològic de Catalunya  (MAC).  Barcelona.

Vitrines en el Museu d'Ullastret.

En l'excavació realitzada durant l'any 2012 al Puig de Sant Andreu (Ullastret), es van trobar fragments de cranis humans, i dos caps enclavats en molt bon estat de conservació. Aquests dos cranis travessats per un clau enorme són el testimoni de la pràctica dels caps tallats, un ritual d'origen celta i practicat pels ibers. Podrien representar trofeus de guerra, i pertànyer als enemics morts o executats en el camp de batalla.  Una vegada decapitats, els seus caps s'exhibien públicament penjats en les portes i columnes de les cases o del coll dels cavalls, acompanyats probablement de llurs armes.

 

 Detall d'una torre circular.

Detall d'una sitja.

Cases adosades a la muralla oest. (s. V-IV aC).

   * This Blog is written in Catalan Language.

         Fotos:  Paulí Gispert.                Març de 2017.