La vall de Hasli (Haslital) és una de les grans valls transversals del massís alpí. S'estén des del Grimsel fins al llac de Brienz. Al llarg de desenes de milers d'anys, el riu Aar ha anat erosionant una barrera de pedra calcària fins crear una profunda gorja, situada a prop del poble de Meiringen (Cantó de Bern).
La gorja mesura 1.4 Km. de llarg, amb profunditats de fins a 200 m. La seva amplada varia des de 2 m. en la seva part més ampla, a fins i tot menys de 1 m. en la més estreta.
AARESCHLUCHT. LA GORJA DEL RIU AAR.
Els molins de glacera són cavitats espirals en el gel glacial, que es formen per la fusió de l'aigua a la superfície o en les esquerdes de la glacera. L'aigua de fusió obliga a diferents roques de mida reduïda a moviments espirals, les quals són després triturades als molins i desgastades durant aquest procés.
Els molins de les glaceres poden atènyer fins als 20 metres de diàmetre i normalment es formen en zones planes amb esquerdes horitzontals glacials. Arriben fins a la base de les glaceres i poden estar a centenars de metres de profunditat. Durant la glaciació, la glacera de l'Aar tenia 900 m. de gruix.
El terme emprat com a "molí " prové del moviment giratori de l'aigua de fusió. Els testimonis dels molins glacials esmentats es poden veure en els sots desgastats dels penya-segats de roca calcària al llarg de la gorja.
En la major part del seu recorregut, el camí consta d'una construcció amb pis de fusta, col.locat damunt d'unes mènsules metàl.liques fixades a les parets de la gorja. El camí comprén també uns petits trams en túnel.
La corrent d'aigua del riu Aar passa a uns 12 Km. per hora.
Trams força estrets de la gorja.
Plànol de la caverna subterrània, de l'época de la Segona Guerra Mundial.
Aquesta instal.lació militar amb dues cavernes es va construir a finals de 1940. La més gran es va utilitzar com a dormitori per a 185 oficials i soldats. Tots els equipaments tècnics van anar a la caverna més petita. Les oficines, la sala d'esbarjo i els menjadors estaven ubicats en un tren estacionat en el túnel. No se sap per quina raó, però aquestes instal.lacions mai van ser utilitzades, i encara existeixen, amagades i sense fer servei, als penya-segats de Kirchet.
S'anomena Kirchet a una muralla de roques, principalment de pedra calcària molt dura, que data del Cretaci, i que està situada a la vall de Hasli, al municipi de Meiringen.
S'anomena Kirchet a una muralla de roques, principalment de pedra calcària molt dura, que data del Cretaci, i que està situada a la vall de Hasli, al municipi de Meiringen.
Una il.luminació, en que els colors van canviant successivament, permet veure amb més detall els relleus dels penya-segats de la gorja.
La Schräybach és una cascada en la gorja de l'Aar, un exemple típic d'erosió mecànica. L'aigua de pluja acidificada, enriquida per minerals, s'enfonsa a través dels camps i de la terra cap al compacte llit de roca i continua més enllá en els penya-segats de roca calcària. Al llarg dels anys, la cascada es va fent cada cop més petita.
Vista d'un tram força estret de la gorja, amb la pasarel.la i un túnel. A la foto de la dreta es veu la part més ampla de la gorja: 40 metres en la part inferior. Es tracta del runam i dipòsit de sorra més gran de la gorja.
Al final del recorregut, es pot gaudir d'una pintoresca panoràmica.
Fotos: Paulí Gispert. Octubre de 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada